Memòria

Podeu accedir a les darreres memòries més avall en aquesta mateixa pàgina.

Carta del nostre Bisbe

L’esforç i el goig de treballar i caminar junts

Seguim pensant en allò que afirmàvem l’any passat, que l’Evangeli és allò més humà que existeix i que en ell ens inspiram per a dur a terme tots els objectius que la Fundació Social La Sapiència es proposa. Sempre prestant molta atenció al moment que vivim i a la societat que s’està configurant degut als encerts que hi ha, però també molt marcats per la falta d’habitatge que fa que moltes persones visquin en condicions infrahumanes i sense moltes possibilitats de sortir-ne. Estan apareixent noves pobreses que configuren un mapa difícil d’interpretar degut a factors que depassen situacions que ja semblen irreversibles.

El papa Francesc, referint-se a l’economia i distribució dels béns, diu que «La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar, no sols per una exigència pragmàtica d’obtenir resultats i d’ordenar la societat, sinó per curar-la d’una malaltia que la torna fràgil i indigna i que només podrà portar-la a noves crisis. Els plans assistencials, que atenen certes urgències, només haurien de pensar-se com unes respostes passatgeres. Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema. La desigualtat és arrel dels mals socials» (EG 202).

Aquesta desigualtat ja la vivim i constatam cada dia entre nosaltres, mentre trobam persones que toquen a les portes de les nostres institucions per a demanar un sostre, un mínim de reconeixement de la seva dignitat humana. Això afecta directament a la nostra institució social La Sapiència i, en concret als seus usuaris. Per això, els principis per a una gestió de qualitat afecten a una atenció prioritària de les persones en les seves necessitats bàsiques per a oferir un entorn segur com a factor de protecció. Tot això, amb el compromís amb els i les professionals que conformen els nostres equips: formació contínua, canals de comunicació eficients i oportunitats de promoció. Al mateix temps, els principis per a una gestió ètica ens orienten cap a acceptar les persones sense discriminació per raó d’edat, sexe, nacionalitat, religió o adscripció política. La promoció es dirigeix a les relacionades amb el respecte, la participació, l’equitat i la col·laboració, propiciant un ambient de treball i un clima laboral positiu.

A la Memòria 2023 que presentam podreu veure que la majoria del personal que treballa a la Fundació són dones (un 69% del total dels professionals). En total, 112 professionals i 65 monitors de programa i amb atenció diària. Ho deim així per a destacar, valorar i agrair tota la tasca que fan i com la fan, afegint-hi tota l’activitat del voluntariat. A la base de tota actuació, vull posar de relleu, una vegada més, els valors que ens representen i que sempre hi han de ser: dignitat, professionalitat, atenció integral, qualitat, espiritualitat, ètica, igualtat, tendresa de l’organització. Pot anar bé que, en la lectura pausada d’aquesta Memòria hi trobeu els detalls es com es treballa i com es té en compte la persona concreta, en la seva individualitat. Cada persona -deim- porta una història vital, un procés relacional i una experiència emocional. Tot això fa que el bon tracte sigui quelcom fonamental i decisiu. L’ambient que es vol conquerir, ja ho diu el nom, és el de «Casa de Família”, perquè la puguin tenir aquells i aquelles que ja no en disposen i que de cada dia se’ns presenten per a ser acollits i atesos.

Seguint amb el pensament del papa Francesc i la seva santa obsessió per atendre els més pobres de la societat, veig oportú i necessari dir que «És indispensable prestar atenció per estar prop de noves formes de pobresa i fragilitat en les quals som cridats a reconèixer Crist sofrent, encara que això aparentment no ens aporti beneficis tangibles i immediats: els sense sostre, els toxico-dependents, els refugiats, els pobles indígenes, els ancians cada cop més sols i abandonats, etc. Els emigrants em plantegen un desafiament particular pel fet de ser Pastor d’una Església sense fronteres que se sent mare de tots. Per això, exhorto els països a una generosa obertura, que en comptes de témer la destrucció de la identitat local sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Que belles són les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren els diferents, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament! Que boniques són les ciutats que, fins i tot en el seu disseny arquitectònic, estan plenes d’espais que connecten, relacionen, afavoreixen el reconeixement de l’altre!» (EG 210). En aquestes paraules hi hem de trobar l’exhortació a treballar amb ànim i no defallir davant les dificultats. Ancians i immigrants, dos grans col·lectius amb els qui ens hi trobam cada dia, i als qui hem de donar resposta immediata.

Tal i com ho destaca aquesta Memòria 2023, després de veure les estadístiques, és bo que ens fixem en la dimensió de relació amb l’exterior i els contactes amb altres institucions, com l’obertura al fet eclesial ajudant a la participació en diferents activitats de la Diòcesi com amb altres entitats, la qual cosa ajuda a la formació i a la normalització de la vivència ciutadana i eclesial dels usuaris de la Fundació. Hem d’accentuar la col·laboració amb centres educatius, a l’aprenentatge de l’alumnat en pràctiques, com també la formació contínua dels professionals de la Fundació, que bé mereixen tota l’atenció i l’agraïment per una feina que exigeix molta entrega, bon tracte i molta humanitat. Vull subratllar especialment les campanyes de sensibilització conjunta amb l’Àrea de la Pastoral Caritativa i Social del l’Església de Mallorca com «Ningú sense Llar” en relació al problema de l’habitatge, el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa i el Dia Internacional de la Violència contra les dones. I, finalment, el fet tan positiu de col·laboració amb les més de vint entitats amb les que s’ha treballat de forma conjunta i estreta col·laboració.

Tot això i més volem que sigui un signe eloqüent del moment eclesial i social que vivim amb la celebració del Sínode -que significa «caminar junts», tant en les seves fases diocesana i nacional ja realitzades com en la fase final que tindrà lloc el proper mes d’octubre a Roma. Necessitam aquesta sintonia i comunió eclesial per contagiar amb esperit i estil solidari la nostra societat que ho necessita i molt. Que, com ens diu Jesús, siguem «sal» que dona bon gust i «llum» que il·lumina (cf. Mt 5,13-16).

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
President de la Fundació Social La Sapiència

Benvolgudes i benvolguts

Un any més ens trobam presentant la feina feta, i després de les paraules d’agraïment i encaminament del nostre Bisbe, també voldria afegir i valorar que hem de seguir defensant que som una entitat viva amb ulls girats al carrer; el que ens permet detectar les necessitats que sorgeixen el dia a dia. Això vol dir que som un col·lectiu compromès, entenedor i fener amb el que realment representam, que és la cura, el respecte i l’estimació dels més desvalguts.

És vera que són temps difícils, d’incertesa de saber entendre i acceptar el que passa al nostre món i al carrer, i és d’agrair la disponibilitat i l’acceptació de la realitat per part del col·lectiu de professionals de La Sapiència.

Per tant, havent llegit i rellegit els resultats que vos presentam a n’aquesta memòria, vos convidam a les entitats i administracions públiques a obrir també els ulls al carrer per estar encertats amb la feina que fem.

Que per molts d’anys poguem estar al costat de les persones que ens han de menester.