Carta del nostre Bisbe

Terra, sostre i treball per a tothom

No tenc cap reparo en afirmar que l’Evangeli és allò més humà que existeix. En ell ens inspiram. Senzillament per–què diu que Déu s’ha fet home. Voleu més? És la gran notícia que ofereix una forma nova d’entendre la vida fins adescobrir-ne totes les seves dimensions i fer-les realitat en la vida diària. És per això que proposa una nova manera de veure les coses, les persones i l’entorn amb una mirada nova, amb ulls nous, diferents… El papa Francesc ens diu que «és possible anhelar un planeta que asseguri terra, sostre i treball per a tothom» (FT 127). Per això, haurà dit al mateix temps que «si s’accepta el gran principi dels drets que brollen del sol fet de posseir la inalienable dignitat humana, és possible acceptar el desafiament de somiar i pensar en una altra humanitat». L’Evangeli -Jesús- mira en aquesta direcció que no exclou a ningú, sinó que ho integra tot en una societat humana i fraterna, allà on la persona -tota persona- és valorada i acollida pel que és.

Presentant aquesta Memòria 2022, queda posat en evidència que hi ha moltes persones que creuen en la dig nitat humana, en els drets humans, en uns principis per una gestió de qualitat i per una gestió ètica que acull a tothom i no discrimina a l’hora d’aplicar aquests principis a
persones que venen del carrer i necessiten més que un sostre. El desenvolupament d’aquesta acció social no es redueix a una teoria molt ben planejada -que d’altra banda ha d’estar molt ben pensada- sinó que ofereix un entorn segur com a factor de promoció, basada aquesta -com es diu enla carta d’identitat- en el respecte, la participació, l’equitat i la col·laboració, propiciant un ambient de treball respectuós i un clima laboral positiu. D’aquí, el títol que parla de «terra, sostre i treball per a tothom» des de l’acceptació de tota persona sense discriminació per raó d’edat, sexe, nacionalitat, religió o adscripció política. Realment, ho deim així, així és el que ens identifica.
Una Memòria en la que podeu trobar els valors que ens representen: dignitat, professionalitat, atenció integral, qualitat, espiritualitat, ètica, igualtat, tendresa. Tot això, en un any en el qual s’han atès 488 persones, darrera les quals hi ha una persona concreta amb dignitat, a la que
se l’ha ajudada en la seva individualitat, sempre tenint en compte la seva història personal i els seus vincles familiars i socials, la majoria de les vegades marcats per situacions de vulnerabilitat. Els qui han tocat a la porta sempre l’han trobada oberta i amb algú que els ha acollit i ha començat el procés d’integració. Parlar del centre més gran de la Fun dació Social La Sapiència que és la Casa de Família ja po dem entendre d’entrada el tipus d’acollida i inserció social que dona com el servei d’acollida residencial. L’objectiu és l’ambient de família, afavorir un «trobar-se a ca seva», amb tota la força que aquesta expressió significa i comptant amb una alta interculturalitat.
El nostre compromís, el compromís de la nostra Fundació Social La Sapiència, orientat a acollir i acompanyar el pobre en la seva situació -ho dic amb paraules del papa Francesc-
«no consisteix exclusivament en accions o en programes de promoció i assistència; el que l’Esperit mobilitza no és un desbordament activista, sinó primer que res una atenció
posada en l’altre considerant-lo com una única cosa amb si mateix. Aquesta atenció amant és l’inici d’una veritable preocupació per la seva persona, a partir de la qual desitjo buscar efectivament el seu bé. Això implica valorar el pobre en la seva bondat pròpia, amb la seva forma de ser, amb la seva cultura, amb la seva manera de viure la fe (EG 199).
En aquest sentit, voldria referir-me a l’apartat que explica les Àrees d’acompanyament i activitats, perquè pugueu captar la importància de les quatre que s’expliquen: l’àrea
biològica (sobretot la salut), l’àrea psicològica (salut emocional, cognitiva i addicions), l’àrea social (inter-relacional, pertinència, oci), l’àrea dels valors (espiritual, religió, transcendència). Fixau-vos en les concrecions. La realització s’ha duit a terme a Casa de Família i als Centres d’Emergència, els Centres d’acollida Es Molinar i Son Ribes, a més del Casal de Ruberts. Hem d’afegir-hi els grups d’inserció específics i ocupacionals, dels quals trobareu detallada ex–
plicació dels processos que s’han fet.
Vull destacar que La Fundació Social la Sapiència no és una entitat aïllada, sinó que amb ella hi col·laboren nombrosos grups i col·lectius de l’Església i de la societat, com l’aportació que ve directament de l’Administració i que compta sempre amb un esforç constant de totes les parts i que és d’agrair. Tots miram cap allà mateix: la persona del pobre que, -com diu Francesc- «quan és estimat, és apreciat com d’alt valor, i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics. Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los adequadament en el seu camí d’alliberament. Únicament això farà possible que els pobres, en cada comunitat cristiana, se sentin com a casa. No seria aquest estil la més gran i eficaç presentació de la Bona Nova del Regne? Sense l’opció preferencial pels més pobres, l’anunci
de l’Evangeli, encara que sigui la primera caritat, corre el risc de ser incomprès o d’ofegar-se en el mar de paraules a què l’actual societat de la comunicació ens sotmet cadadia» (EG 199).
He dit al començament que l’Evangeli és allò més humà que existeix i, com a conseqüència, deim fins on volem que arribi el nostre compromís com entitat social d’inspiració cristiana pels valors que vol viure i transmetre, sempre com a proposta i respectant la diversitat de persones que acull i acompanya. En aquest sentit, vull acabar amb la constatació que fa el papa Francesc i que assenyala una actuació ben definida: «vull expressar amb dolor que la
pitjor discriminació que pateixen els pobres és la falta d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres té una especial obertura a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària» (EG 200). Aquest és un camí que no sols s’indica amb tota llibertat i respecte, sinó que s’ajuda a fer-lo en clima de família, d’autèntica comunitat.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
President de la Fundació Social La Sapiència

Benvolgudes i benvolguts

Poques coses em queden a dir després de les paraules del nostre Bisbe, quan ens introdueix molt bé en que als po bres els hi arribi la dignitat humana que han perdut i que tant es mereixen. Però volia donar-vos una pinzellada del dia a dia del nostre estimat resident i del nostre estimat cuidador.
Estam en un temps de canvi, un temps on veiem que cada dia arriba als nostres centres, per la porta que és ca seva, aquella persona cada vegada més esbucada i gastada per una societat que l’envolta i no la mira.
Davant aquest fet, La Sapiència ha volgut ésser valenta i ha donat una passa endavant per donar una atenció de qualitat més adient a la situació present. Amb l’objectiu que ens
introduïa el Bisbe “que trobin un ambient de família” i “que es sentin a ca seva”.
És vera que si miram les xifres d’anys passats podem caure en pensar que hem deixat d’atendre a gent pel fet que van descendent el nombre de casos atesos. Això vol dir que el
nostro col·lectiu està gastat, esbucat i es cronifica als centres d’acollida degut a la falta de recursos, diguem-li Salut Mental, Oncologia, Cardiovascular, Vellesa que condicionen totalment la possibilitat d’inserció, ja no només en l’àmbit laboral sinó en el dia a dia de qualsevol persona.
Això suposa un esforç diari pels professionals que estan a primera línia cada dia i que moltes vegades no és recone gut per vergonya del qui no ho accepta o per poca vista de la realitat que ens envolta i que toca mare cada dia. Per això només em manca donar les gràcies al col·lectiu de professionals de La Sapiència pel seu esforç i compromís diari en acollir i dignificar la persona.
I a voltros també, estimats polítics, responsables de donar solucions a aquesta necessitat, diguem-vos servidors del poble, esper que en els anys venidors obriu els ulls amb noltros a les necessitats del món i ens ajudeu a ESTIMAR i FER ESTIMERA que això fa que facem olor a casa pròpia.
Que per molts d’anys puguem estimar i servir al proïsme.

Antoni Moyà Català
Director de la Fundació Social La Sapiència